Jorge Alarte a Massalavés

Bon Nadal i Bones Festes

Volem compartir l'emoció d'aquesta música amb l'esperança i el desig sincer de pau i amor perquè aquestes festes estiguen plenes de goig i de felictat per a tots vosaltres.

També a la Blocosfera Progressista

El nostre bloc, des d'ara, també es pot llegir a la Blocosfera Progressista. Aquest espai virtual de comunicació és una plataforma on conflueixen les idees i es crea opinió. És, a més a més, un punt d'encontre per conèixer, aprendre, reflexionar i participar en un àmbit on es genera i es comparteix el coneixement.

El bloc es troba a la categoria de Territorial - Comunitat Valenciana- València

No a la violència de gènere

En el Dia Internacional contra la Violència de Gènere volem estar al costat de les dones i dir no a aquesta xacra social

“Ser socialista representa la meua dignitat com a ésser humà”

Quasi va nàixer amb el segle XX a Pinós (Alacant) i és el testimoni viu de la història d’un país convuls que ha viscut el trànsit de la Monarquia d'Alfonso XIII a la República passant per la fosca Dictadura fins l’arribada de la Democràcia. La paraula “llibertat” sona diferent en la seua veu perquè en cada alè es desprèn la lluita per ser i per estar en un mon esquerp, difícil i complexe. La força del destí ens el va dur al poble on és una persona respectada i estimada perquè, sobre tot, és un home bo.

“Ser socialista representa la meua dignitat com a ésser humà” és així com defineix el seu pensament polític el nostre benvolgut, Anotnio Palazón, un socialista de cor que amb quasi noranta anys ens demostra que la seva ànima és manté tan jove que, fins i tot, emociona escoltar les seues vivències.

Amb la mirada clara i un somriure sincer i franc confessa amb rebel·lia que de menut “era molt revolucionari”. De la Segona República recorda el so de la Marsellesa per els carrers aquell 14 d’abril de 1931 però, en especial, destaca el canvi que es va viure en matèria d’educació. “Jo tenia uns deu anys i a l’escola ens van donar llibres i aquell estiu per primera vegada vaig vore el mar a Santa Pola en una estada organitzada per els responsables d’educació”. I sense deixar cap dubte assegura que per aquells dies fou quan “em vaig fer republicà”.

Al poc temps va arribar la Guerra Civil. “Qui anava a pensar que Franco guanyaria!”, exclama mentre recorda que, aleshores, ell tenia quinze anys. Antonio era Secretari de Propaganda de les Joventuts Socialistes Unificades del seu poble. “Tots anàrem al front”, explica. “En acabar la guerra vaig estar tres mesos a León i nou a la presó de Pontevedra”. Un any de captiveri i molt lluny de casa però malgrat les penalitats lamenta, especialment, com a la tornada al seu poble un falangista el va forçar a treure’s la gorra i cremar-la al mig de la plaça només per humiliar-lo.

La seua arribada a Massalavés fou un any després, quan ell en tenia 17, i molts somnis per complir. I en aquest moment la seva vida es va unir a la nostra en aquell temps de postguerra on va teixir llaços d’amistat i d’estima entre la complicitat dels qui, com ell, havien sofert la repressió franquista. “Eren els temps de la clandestinitat quan Antonio Bisbal, Jesús Domínguez i jo fundarem al poble el Partit Socialista”, comenta.

“Només érem tres”, diu Antonio. I vingué la Democràcia i amb la llibertat “el nostre partit va créixer perquè es va perdre la por”. Recorda amb sentiment un acte d’homenatge a Benifaió on va rebre una placa per honrar als companys que fundaren les Agrupacions Socialistes a la comarca de la Ribera Alta. Tanmateix, no pot esborrar de la seua mirada una emoció pura quan mostra un altre reconeixement que ha rebut en memòria de la seua activitat política durant la Segona República.

No obstant, malgrat aquest passat tan intens viu el present amb una passió desbordant i des d’una perspectiva que només tenen els privilegiats d’haver viscut ni més ni menys que 88 anys. Marca un gest d'aprovació al escoltar el nom d’Obama perquè, segons Antonio, “no es pot comprar amb Bush”. “Menuda diferencia!”, diu.

La paraula corrupció ni tan sols l'immuta perquè pertany a una generació de polítics honestos, ferms i amb una convicció clara d’estar en política per treballar per als ciutadans. “Això existirà tota la vida perquè hi ha persones que no tenen escrúpols i no es senten socialistes”, sentencia amb convicció.

Al marge d'aquests a punts d'actualitat, la vida política d'Antonio ha discorregut al sí del PSPV de Massalavés on ha fet una tasca important i ha deixat el camí llaurat als qui l'han precedit. En aquest sentit, mostra la seua satisfacció per la línia d'actuació del Secretari General, Enrique Doménech, a qui li reconeix l'enginy d'haver desenvolupat "polítiques creatives" que no es coneixien en aquest poble i de preocupar-se "per fer la faena ben feta".

La seva filosofia de vida és tan senzilla com complexa i al mateix temps d’una simplicitat tan bonica que devasta la raó. “Mentre tens salut es fa de nit i es fa de dia”. Ni una paraula més ni menys així sintetitza l'essència de la vida.

Un minut i nou segons

Vota PSOE. Por el cambio, així acaba el vídeo que va presentar el partit socialista a les Eleccions Generals del 1982. Aquestes imatges amb una durada d'un minut i nou segons ajudaren a canviar el curs de la història en aquest país aquell 28 d'octubre ara fa, ni més ni menys, que trenta anys. Fins i tot formen part de l'imaginari col.lectiu dels més joves perquè les han vist milers de vegades a la televisió.

Tanmateix, molt pocs recorden que, qui fou President del Govern, Felipe González, dies abans de guanyar per majoria absoluta va estar a Massalavés i, des de l'Ajuntament, es va adreçar als damnificats de la pantanada. Fou una vesprada freda amb un cel que tenia el color de tots els grisos i entre un núvol de persones va aparéixer ell.

En arribar a la Sala d'Actes, on no cabia una agulla, el soroll de la multitud es va convertir en un aclaparador silenci en dècimes de segon i, aleshores, fou, quan va fer aquell parlament breu però intens que passarà a la menuda història del nostre poble. I tot això va ocórrer quasi a les fosques perquè la central d'Alzira va quedar feta mal be per el temporal i no teníem llum.

I tu? Quin record guardes d'aquells dies?